Inicio Baleares La consellera Estarellas rebutja la Llei d’Amnistia i reclama davant el Senat...

La consellera Estarellas rebutja la Llei d’Amnistia i reclama davant el Senat compensar el fet insular

La consellera Antònia Maria Estarellas ha donat suport, en representació del Govern de les Illes Balears, a la proposta d’informe del Grup Parlamentari Popular en el Senat sobre el contingut autonòmic de la proposició de Llei d’Amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya que denuncia els efectes «insolidaris i discriminatoris» per a la resta de comunitats autònomes espanyoles. «No és una amnistia, això és el preu d’una investidura», ha afirmat Estarellas a la seva intervenció.
L’aprovació d’una Llei d’Amnistia, ha explicat la consellera durant la seva intervenció, crearia un precedent preocupant i perillós perquè amenaça de rompre amb la convivència de les comunitats autònomes que han de ser tractades per igual, respectant la Constitució i el model territorial de l’Estat.
La consellera Estarellas ha remarcat que des de Balears es continuaran defensant sempre els interessos de les illes amb el màxim respecte a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia que descriuen la insularitat del territori com un fet diferencial i mereixedor de protecció especial. Per això ha afegit que el Govern balear rebutja qualsevol negociació bilateral sobre pactes fiscals, el sistema de finançament o el repartiment de les Inversions en els Pressuposts Generals de l’Estat que suposin rompre el principi de solidaritat financera de les autonomies.
Ha afegit que el Govern de Margalida Prohens defensarà la llibertat, pluralitat i la diversitat de les autonomies del nostre país i la igualtat de tots els espanyols, però sobretot no permetrà que «els nostres ciutadans acabin pagant perquè el Govern ha decidit vendre la unitat d’Espanya per set vots».
Antònia Maria Estarellas també ha aprofitat el debat per exposar els principals problemes derivats de la manca d’una insularitat digna que patim com ara el dèficit en el finançament autonòmic, la mobilitat entre illes i entre aquestes i la Península, la sostenibilitat o la manca d’habitatge, infraestructures i d’efectius de Cossos i Forces de seguretat de l’Estat, que es veurien encara més agreujats amb l’aprovació de la Llei d’Amnistia que suposaria encara més perjudicis tant a les Illes Balears com a la resta de comunitats autònomes i als seus ciutadans.

MÁS:  Més deduccions i 36 milions d’euros d’estalvi: s’inicia la campanya de la renda 2023 a les Illes Balears

- Te recomendamos -
Artículo anteriorLa Conselleria de la Mar i del Cicle de l’Aigua i el Consell Insular de Menorca presenten les principals línes d’actuació en el cicle de l’aigua a l’illa
Artículo siguienteAprovada la contractació del servei de transport escolar que inclou, per primera vegada, els alumnes de Batxillerat